1. Tocar: Si la textura és delicada i les partícules són uniformes. La qualitat del tub no soluciona el problema. Si la toques, és probable que les partícules gruixudes es barregin amb altres impureses.
2. Crema: És intuïtiu i útil quan es dispara. Tubs de fibra de vidre barrejats amb plàstics reciclats i altres impureses en les matèries primeres emetran fum negre i tindran una olor punxant; després de cremar un bon material, no emetrà fum negre i sense olor, i el líquid fos encara està molt net després de cremar-se.
3. Olor: olor o no. Les bones canonades no tenen olor, i les pobres tenen olors estranyes. És probable que es barregin amb polietilè (és a dir, PE) en lloc de polipropilè.
4. Smashing: Un bon tub de fibra de vidre té una bona "resiliència". És massa fàcil de trencar perquè hi ha massa farcits de carbonat càlcic, que naturalment no és un bon tub de fibra de vidre. El tub de fibra de vidre que no es pot trencar no és necessàriament un bon tub. La clau és fixar-se en les matèries primeres i la tecnologia de processament.
5. Pessigar: El tub de fibra de vidre té una duresa considerable, i es pot esprémer en un tub deformat a voluntat. Definitivament no és un tub PPR.
